Advocats de custòdia de fills a Sant Joan Despí

La diferència rau en com es reparteix el temps de convivència amb els fills:

• Custòdia compartida: els menors conviuen en períodes similars amb cada progenitor (setmanes alternes, dies lectius repartits, etc.). Tots dos assumeixen la cura diària.
• Custòdia exclusiva o individual: els menors resideixen habitualment amb un dels progenitors i l’altre gaudeix d’un règim de visites i comunicacions.
• Custòdia partida: cada progenitor assumeix la custòdia d’un o diversos germans. És molt excepcional perquè trenca la convivència entre germans.

Sigui quina sigui la modalitat, la potestat parental normalment continua sent compartida: les decisions importants sobre educació, salut o religió es prenen entre tots dos.

No. A Catalunya la custòdia compartida és la modalitat preferent quan és viable i beneficia el menor, però el jutge no la concedeix de manera automàtica. Valora factors com:

• Edat i necessitats específiques de cada fill.
• Distància entre els domicilis dels progenitors i el centre escolar.
• Horaris laborals i disponibilitat real de cadascun.
• Capacitat per cooperar i comunicar-se sense un conflicte destructiu.
• Vinculació prèvia de cada progenitor amb la cura quotidiana.

Si la convivència entre progenitors és molt conflictiva o un d’ells té un patró d’incompliment, el jutge pot optar per la custòdia exclusiva a favor de l’altre.

Els menors tenen dret a ser escoltats en els procediments que els afectin, però la seva opinió no és vinculant per al jutge. A partir dels 12 anys l’audiència és obligatòria; en menors més petits es valora cas per cas si tenen «prou criteri».

L’exploració la fa el jutge en una entrevista privada, sense la presència dels progenitors ni dels seus advocats. El que el menor explica es valora juntament amb la resta de proves (informe psicosocial, testimonis, documentació) per decidir el que més li convé.

No existeix una fórmula matemàtica única. La pensió es fixa atenent dos criteris:

• Necessitats del menor: alimentació, vestit, habitatge, educació, sanitat, lleure.
• Capacitat econòmica del progenitor obligat: ingressos, patrimoni i altres càrregues familiars.

Com a referència orientativa, els jutjats consulten les taules del Consell General del Poder Judicial, que creuen ingressos i nombre de fills. Però el jutge ajusta el resultat al cas concret.

La pensió s’actualitza anualment d’acord amb l’IPC, llevat que es pacti un altre mecanisme. A part s’acorden les despeses extraordinàries (mèdiques no cobertes, dentista, activitats extraescolars) repartides al 50%.

Sí, n’hi pot haver. La custòdia compartida no eximeix automàticament del pagament de pensió.

Quan els ingressos dels progenitors són similars, normalment cadascú assumeix les despeses durant el seu període de convivència i les extraordinàries es reparteixen al 50%.

Quan hi ha desequilibri econòmic important entre els progenitors, sí que es fixa una pensió a càrrec del que ingressa més per cobrir les necessitats del menor quan és amb l’altre. També sol establir-se un compte comú per a despeses comunes (escola, llibres, material).

La pensió no s’extingeix automàticament en complir 18 anys. Es manté mentre el fill no tingui independència econòmica i continuï formant-se o cercant feina activament.

Causes habituals d’extinció:

• Que el fill obtingui ingressos suficients per mantenir-se.
• Que abandoni els estudis sense causa justificada i no s’esforci a treballar.
• Que convisqui de manera estable amb una parella amb ingressos.
• Defunció de l’obligat o del beneficiari.

L’extinció no és automàtica: requereix acord entre les parts o una resolució judicial que la declari.

L’impagament de la pensió es pot resoldre per dues vies:

• Execució civil de la sentència: se sol·licita al jutjat l’embargament de nòmines, comptes bancaris o béns del deutor.
• Via penal: si l’impagament és continuat (almenys dos mesos consecutius o quatre no consecutius), constitueix un delicte d’abandonament de família tipificat al Codi Penal.

Si la situació econòmica és molt greu, es pot sol·licitar el Fons de Garantia del Pagament d’Aliments, que avança una quantitat mensual durant un màxim de 18 mesos mentre es reclama al deutor.

El repartiment habitual en sentències del Baix Llobregat és:

• Estiu: al 50% en quinzenes o mensualitats alternes. Un progenitor tria primer els anys parells i l’altre els senars.
• Nadal: dos períodes (del 23 de desembre al 30 al migdia, i del 30 al migdia al 6 de gener). S’alterna anualment.
• Setmana Santa: dividida en dues meitats alternes.
• Dies assenyalats: aniversari del menor compartit, dia del pare amb el pare, dia de la mare amb la mare.

L’important és que el repartiment quedi clar i concret al conveni o a la sentència per evitar conflictes posteriors. La flexibilitat mútua sempre és benvinguda, però el document ha de ser executable.

Com que la potestat parental sol ser compartida, viatjar fora d’Espanya amb un fill menor requereix normalment l’autorització expressa de l’altre progenitor, especialment fora de l’espai Schengen.

Si l’altre progenitor s’hi nega sense causa justificada, es pot sol·licitar autorització judicial supletòria presentant el motiu del viatge i el seu itinerari.

Treure el menor del país sense autorització ni resolució judicial pot ser considerat sostracció internacional de menors i activar el Conveni de la Haia, amb conseqüències civils i penals molt greus.

El primer és documentar els incompliments: dates concretes, missatges, testimonis i qualsevol prova objectiva. Sense documentació, una eventual reclamació és molt difícil de sostenir.

Les vies d’actuació són:

• Requeriment per burofax exigint el compliment.
• Execució de la sentència davant el jutjat, sol·licitant fins i tot multes coercitives.
• En casos greus i reiterats, denúncia per desobediència o sol·licitud de modificació del règim.

Si l’incompliment és del progenitor custodi (impedeix veure el menor sense causa), també és atacable per les mateixes vies.

Sí. Les mesures acordades (custòdia, visites, pensió, ús de l’habitatge familiar) no són inamovibles. Es poden modificar mitjançant un procediment de modificació de mesures quan es produeix un canvi substancial de circumstàncies.

Casos típics:

• Pèrdua de feina o canvi important d’ingressos.
• Trasllat de domicili a una altra ciutat o comunitat autònoma.
• Canvi en les necessitats del menor a mesura que va creixent.
• Una nova parella del progenitor custodi que afecta la convivència.

La modificació es pot tramitar de mutu acord (més ràpid) o per via contenciosa si l’altra part s’hi oposa.

El canvi de residència del menor requereix acord entre els progenitors o autorització judicial, especialment si afecta el règim de visites, el centre escolar o la relació habitual amb l’altre progenitor.

Si traslladeu el menor pel vostre compte sense acord ni autorització, l’altre progenitor pot sol·licitar de manera urgent:

• El retorn del menor al lloc on residia habitualment.
• El canvi de custòdia al seu favor.
• Mesures cautelars de prohibició de sortida.

Si el trasllat és a l’estranger sense consentiment, s’activa el Conveni de la Haia de 1980 sobre sostracció internacional de menors. La recomanació és sempre consensuar abans i, si no és possible, plantejar-ho formalment al jutjat.

Els terminis varien en funció del tipus de procediment i de la càrrega del jutjat:

• Procediment de mutu acord: entre 2 i 4 mesos, ja que el jutge es limita a homologar el conveni si protegeix el menor.
• Procediment contenciós: entre 8 i 14 mesos segons jutjat i càrrega de feina.
• Modificació de mesures: entre 6 i 12 mesos si hi ha oposició.
• Mesures cautelars prèvies o coetànies: el jutge les pot acordar en poques setmanes si la situació ho requereix.

Conèixer el funcionament dels jutjats de Cornellà i de Sant Boi (on es reparteixen aquests procediments del Baix Llobregat) ajuda a planificar terminis realistes.

Sí. Per als fills no hi ha diferència legal entre que els progenitors estiguessin casats, fossin parella de fet o només convisquessin. Els drets i obligacions respecte als menors són idèntics.

El procediment aplicable és el de mesures paternofilials (article 770 de la Llei d’enjudiciament civil), que regula custòdia, règim de visites, pensió d’aliments i ús de l’habitatge exactament igual que en una ruptura matrimonial.

Es pot tramitar de mutu acord mitjançant conveni, o per via contenciosa si no hi ha entesa entre els progenitors.

La normativa és clara: quan hi ha indicis fundats de violència de gènere o domèstica, no procedeix la custòdia compartida i el jutge pot limitar o suspendre el règim de visites per protegir el menor.

Les mesures possibles inclouen:

• Custòdia exclusiva al progenitor no agressor.
• Visites en punt de trobada familiar amb supervisió de professionals.
• Suspensió total de visites si el menor també és víctima.
• Suspensió de la potestat parental en casos greus.

Aquests procediments es tramiten amb especial sensibilitat i, normalment, amb la intervenció del Ministeri Fiscal i dels equips psicosocials del jutjat.

Sí. La llei reconeix el dret dels avis a relacionar-se amb els seus néts i, en cas d’impediment per part dels progenitors, poden sol·licitar al jutjat un règim de visites i comunicacions.

El jutge analitza:

• L’existència prèvia d’un vincle afectiu real entre avis i néts.
• El motiu del progenitor per impedir la relació.
• El que més beneficia el menor.

Llevat que existeixi una justa causa que justifiqui la separació (per exemple, maltractaments o influència perjudicial), el més habitual és que es concedeixi un règim de visites adaptat a l’edat del menor.