Cap a una justícia que escolti més i protegeixi millor la infància

L’ampliació de la LOPIVI i el dret de la infància a ser escoltada

El Govern ha aprovat l’ampliació de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència davant la Violència, coneguda com a LOPIVI, amb l’objectiu de reforçar el dret dels nens, nenes i adolescents a ser escoltats i millorar les garanties en els procediments que els afecten.

Segons la nota del Ministeri de Joventut i Infància, la reforma garantirà el dret a l’escolta de la infància i prohibirà l’ús de l’anomenat síndrome d’alienació parental.

Tot i que el text encara ha de completar la seva tramitació legislativa, el projecte de reforma ja permet identificar amb claredat quin és el camí legislatiu i l’esperit de la norma: avançar cap a un sistema de justícia i protecció de la infància més garantista, més especialitzat i més respectuós amb la veu dels menors.

Infancia y la Adolescencia frente a la Violencia, conocida como LOPIVI, con el objetivo de

El dret del menor a ser escoltat, sense barreres d’edat

Una de les principals novetats de l’avantprojecte és que els nens, nenes i adolescents puguin ser escoltats en els procediments judicials i administratius que els afectin amb independència de la seva edat.

Fins ara, a la pràctica, moltes exploracions judicials es vinculaven a l’edat de 12 anys o a l’apreciació d’una “maduresa suficient”. La reforma pretén superar aquesta barrera i situar el focus allà on realment ha d’estar: en la capacitat d’adaptar l’escolta a cada menor, i no excloure-la d’entrada per raó d’edat.

Això no significa que el nen o la nena hagi de decidir. Significa que la seva veu ha de formar part del procediment, especialment en qüestions de custòdia, règim de visites, pàtria potestat, violència familiar, situacions de risc o desemparament.

Una reforma que desenvolupa principis ja vigents

Aquesta reforma no neix del no-res: desenvolupa principis que ja formen part del nostre ordenament, com ara l’interès superior del menor, el dret a ser escoltat, la protecció davant la violència i la necessitat d’evitar la revictimització.

Se segueix una tendència legislativa clara: els procediments de família i de protecció de menors han d’evolucionar cap a una escolta més real, més curosa i més adaptada a la infància.

En altres paraules, els jutjats, fiscalies, equips tècnics, administracions i professionals del dret hem d’adequar la pràctica a aquest estàndard, en la mesura que ja és coherent amb els principis vigents de protecció de la infància.

Impacte en els procediments de família a Catalunya

En l’àmbit del dret de família a Catalunya, aquesta reforma tindrà una rellevància especial en els procediments de guarda i custòdia, custòdia compartida, règim de visites, modificació de mesures, violència contra menors i conflictes familiars d’alta intensitat.

La reforma projectada preveu que no es pugui acordar una custòdia compartida quan existeixin indicis que aquesta mesura pot provocar un impacte negatiu en la salut física, psíquica o emocional del menor.

Aquesta previsió reforça una idea essencial: la custòdia compartida no es pot aplicar de manera automàtica ni com a solució estàndard, sinó que s’ha de valorar cas per cas, sempre des de l’interès superior del menor.

L’escolta del menor en conflictes familiars complexos

En procediments on existeixin denúncies de violència, indicadors de maltractament, rebuig intens cap a un progenitor, instrumentalització del menor o greu conflictivitat familiar, els tribunals hauran d’extremar la prudència.

L’escolta del nen o adolescent serà un element rellevant, encara que mai no se li haurà de traslladar la càrrega de decidir.

La prohibició del síndrome d’alienació parental

Una altra qüestió especialment rellevant és l’anunciada prohibició de l’ús de l’anomenat síndrome d’alienació parental o SAP.

En la pràctica del dret de família, aquest concepte ha estat objecte d’una profunda controvèrsia, especialment quan s’ha utilitzat per desacreditar el relat de nens, nenes o progenitors protectors en contextos de violència.

L’orientació de la reforma és clara: les manifestacions d’un menor han de ser escoltades, valorades tècnicament i analitzades amb rigor, però no descartades automàticament sota etiquetes que puguin invisibilitzar situacions de violència o patiment.

Torn d’ofici especialitzat i més garanties

La reforma també preveu la creació d’un torn d’ofici especialitzat en violència contra la infància i l’adolescència.

Aquesta mesura resulta especialment necessària, perquè els procediments que afecten menors requereixen coneixements específics en dret de família, protecció de la infància, violència, trauma, desenvolupament evolutiu i garanties processals.

A Catalunya, aquesta qüestió connecta amb les reivindicacions expressades per l’advocacia catalana.

Conclusions

L’ampliació de la LOPIVI té una rellevància jurídica i pràctica clara perquè expressa una direcció legislativa inequívoca: més escolta, més especialització, més garanties i una protecció de la infància centrada en els seus drets.

En procediments de família, custòdia, règim de visites o situacions de violència que afectin menors, és essencial comptar amb un assessorament jurídic acurat, especialitzat i centrat en l’interès superior del menor.

📲 Si necessites assessorament en dret de família o protecció de menors, pots contactar amb el nostre despatx.