Advocats experts en herències i successions

El dret civil no estableix un termini concret per acceptar una herència. En principi, els hereus poden fer-ho quan vulguin. Però hi ha dos terminis fiscals que sí corren:

• Impost de Successions: 6 mesos des de la defunció, prorrogables uns altres 6 si se sol·licita en termini.
• Plusvàlua municipal (si hi ha immobles): mateix termini de 6 mesos.

A més, qualsevol interessat (un creditor del difunt, un altre cohereu) pot instar l'hereu a pronunciar-se mitjançant l'interrogatori judicial: si no respon en 30 dies, s'entén que accepta pura i simplement. Per això és prudent decidir com abans millor.

Depèn molt del tipus d'herència i de l'acord entre els hereus:

• Herència amb testament i acord entre hereus: entre 3 i 6 mesos.
• Herència sense testament (declaració d'hereus): entre 4 i 8 mesos, ja que requereix acta notarial prèvia.
• Herència amb conflictes o via judicial: de 12 mesos a diversos anys, segons la complexitat.

El pas per notaria sol ser àgil quan la documentació està en ordre. El que alenteix el procés són els desacords, la cerca de documents, els comptes bancaris dispersos o la falta de taxacions.

La documentació bàsica és:

• Certificat de defunció (Registre Civil).
• Certificat del Registre de Darreres Voluntats (acredita si hi ha testament).
• Certificat del Registre de Contractes d'Assegurances de cobertura de defunció.
• Còpia autèntica del testament, si existeix.
• DNI del difunt i dels hereus.
• Llibre de família i certificacions del Registre Civil que acreditin el parentiu.
• Documentació dels béns: escriptures d'immobles, certificats bancaris, vehicles, etc.

Si no hi ha testament, a més cal tramitar l'acta notarial de declaració d'hereus. T'ajudem a recopilar-ho tot des del primer dia.

Quan algú mor sense testament (successió intestada o ab intestato), la llei determina qui són els hereus segons un ordre de prelació. A Catalunya, el Codi Civil de Catalunya estableix aquest ordre:

• Fills i descendents en primer lloc.
• Cònjuge o parella estable supervivent si no hi ha descendents.
• Pares i ascendents si no hi ha descendents ni cònjuge.
• Germans i altres col·laterals fins al quart grau.
• En darrer terme, la Generalitat de Catalunya.

El cònjuge o parella supervivent conserva drets importants (usdefruit universal, drets viduals) fins i tot quan concorre amb fills.

És el document que acredita oficialment qui són els hereus quan el difunt no va deixar testament. Sense aquesta declaració no es pot acceptar l'herència ni adjudicar-se els béns.

Per a hereus en línia directa (fills, pares, cònjuge) es tramita davant notari mitjançant una acta notarial: requereix certificats, dos testimonis i un termini d'espera de 20 dies hàbils.

Per a hereus col·laterals (germans, nebots, cosins) pot requerir judici de jurisdicció voluntària, cosa que allarga els terminis.

Sí. El Codi Civil de Catalunya equipara la parella estable al cònjuge a efectes successoris, sempre que compleixi els requisits legals: convivència ininterrompuda de dos anys, fills en comú o constitució formal per escriptura pública.

Això vol dir que la parella estable té els mateixos drets successoris que un cònjuge: usdefruit universal en cas de concurrència amb descendents, herència íntegra si no n'hi ha, dret a la quarta vidual i a l'aixovar familiar.

Convé documentar la convivència formalment per evitar problemes probatoris en morir un dels membres.

Sí. Si els deutes del difunt superen el valor dels béns, el més prudent acostuma a ser renunciar a l'herència. La renúncia es fa davant notari mitjançant escriptura pública i és irrevocable.

Hi ha una alternativa intermèdia: l'acceptació a benefici d'inventari. Permet acceptar l'herència sense que els deutes afectin el patrimoni personal de l'hereu — només es respon amb els béns heretats. És l'opció adequada quan hi ha dubtes sobre la situació econòmica del difunt.

Abans de renunciar convé investigar bé: sol·licitar certificacions bancàries, consultar deutes amb Hisenda, Seguretat Social i registres públics. T'assessorem en aquesta anàlisi prèvia.

Depèn del tipus de successió:

• En successió testada (amb testament): si renuncies, la teva part passa als substituts vulgars que el testador hagi designat. Si no n'hi ha, acreix als altres hereus.
• En successió intestada (sense testament): si renuncies, els teus fills poden heretar en el teu lloc per dret de representació.

Per això, abans de renunciar convé valorar l'efecte en cadena: si renuncies per evitar deutes, els teus fills podrien heretar-los. La solució sol ser que renunciïn tots els descendents en ordre o que s'accepti a benefici d'inventari.

És una manera d'acceptar l'herència sense risc personal. L'hereu respon dels deutes del difunt únicament amb els béns heretats, mai amb el seu patrimoni propi.

Per acollir-s'hi, cal complir diversos requisits formals: declaració davant notari en termini, formació d'un inventari detallat de béns i deutes, i publicació d'edictes cridant els creditors.

És l'opció recomanada sempre que existeixin dubtes sobre els deutes del difunt o quan el patrimoni és complex. T'acompanyem en tots els tràmits.

Catalunya aplica l'Impost de Successions amb importants bonificacions per a hereus directes:

• Cònjuge, fills, pares (Grup I i II): bonificació del 99% en molts trams. En la majoria d'herències familiars directes, el que es paga és residual.
• Germans, oncles, nebots (Grup III): tributació més elevada, sense les grans bonificacions.
• Altres parents i estranys (Grup IV): recàrrecs importants sobre la quota.

Hi ha reduccions específiques: habitatge habitual del difunt, empresa familiar, parentiu amb discapacitat. Cada cas requereix un càlcul concret. La declaració s'ha de presentar en 6 mesos des de la defunció.

Els honoraris depenen de la complexitat: nombre d'hereus, tipus i quantitat de béns, existència de conflictes i si cal recórrer a la via judicial.

Cal distingir entre:

• Honoraris de l'advocat, que assessora i dirigeix el procés.
• Aranzels notarials i registrals, fixats per llei segons el valor de l'herència.
• Impostos: Successions i plusvàlua municipal si escau.

A ADV Redondo donem un pressupost tancat després d'una primera consulta gratuïta on valorem el teu cas. Una herència ben tramitada des del principi evita costos molt majors en conflictes posteriors.

La plusvàlua municipal (tècnicament Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) grava l'augment del valor del sòl dels immobles urbans heretats. La cobra l'ajuntament de la localitat on és l'immoble.

El termini per liquidar-la és de 6 mesos des de la defunció, prorrogables. Després de la sentència del Tribunal Constitucional de 2021, no es paga si no hi ha hagut increment real del valor: si l'immoble val menys en l'herència que quan el va adquirir el difunt, l'impost no procedeix.

A Sant Joan Despí, la plusvàlua la gestiona l'ajuntament. T'ajudem a calcular-la i, si escau, a impugnar-la.

Si un o diversos cohereus es neguen a signar la partició o no responen, els altres poden iniciar un procediment judicial de divisió d'herència. El jutge nomena un comptador-partidor que reparteix els béns segons les disposicions legals o testamentàries.

Abans d'arribar a judici convé intentar la mediació familiar o la negociació assistida per advocats. Acostuma a ser més ràpida i menys costosa, i permet preservar la relació entre familiars.

També es pot instar l'hereu remís a l'interrogatori judicial: si no accepta ni renuncia en 30 dies, s'entén que accepta pura i simplement i queda obligat a participar en la partició.

La llegítima és la part de l'herència que la llei reserva a determinats parents (legitimaris), encara que el testador disposi una altra cosa al testament. A Catalunya, les normes són diferents de les de la resta d'Espanya:

• La llegítima catalana és 1/4 del valor de l'herència, no 1/3 ni 2/3 com al Codi Civil estatal.
• Són legitimaris els fills i descendents; en defecte d'ells, els pares.
• Es calcula sobre el cabal hereditari, computant també les donacions rebudes en vida.

El testador català té molta més llibertat de disposició que al Codi Civil estatal. Si creus que la teva llegítima ha estat vulnerada, pots reclamar-la judicialment.

Un testament no es pot impugnar per considerar-lo injust, però sí per motius legals taxats:

• Falta de capacitat del testador en el moment d'atorgar-lo (deteriorament cognitiu, demència).
• Vicis del consentiment: coacció, intimidació, dol o error.
• Defectes formals en l'atorgament.
• Vulneració de la llegítima dels hereus forçosos.

El termini per impugnar és de 4 anys des que es coneix la causa, llevat de la nul·litat per incapacitat, que té terminis més llargs. La càrrega de la prova recau en qui impugna, per la qual cosa és fonamental comptar amb assessorament des de l'inici.